GatAmagat

COM ANEM DE GEOGRAFIA ?

2011-03-15T08:01:00.000-07:00

Si aneu una mica peixos en geografia els mapes interactius són la solució!
Aquí hi trobareu una gran col·lecció de jocs didàctics per aprendre geografia. Des de Catalunya, Espanya, Europa, el Mapamundi, Alemanya, Portugal, França, Àfrica, Amèrica del Nord, Estats Units, Àsia, etc...

http://www.xtec.net/~ealonso/flash/mapesflash.htm

Es poden encaixar puzles, buscar “Com es diu?” o “On és?”.
Ho recomano a tothom, de veritat que és molt entretingut i si alhora aprenem doncs molt millor!

BRUIXES A LA CATALUNYA INTERIOR

2008-12-21T03:21:00.000-08:00

A la parròquia de Santa Maria de la Guàridia de Sagàs, al segle XVIII, varen construir en el cim de la serralada, coneguda com les serres de Biure, una església dedicada a la Mare de Déu. Segons es conta en forma de llegenda, la seva edificació fou conseqüència del problema que els habitants de la parròquia tenien amb les bruixes.
Tot sovint es donava el cas que les cases de pagès , disseminades en el territori, tenien alguna trifulga amb les bruixes. Com que no hi havia manera de controlar-les, els habitants del lloc decidiren construir en el cim més alt de la serralada, sobre les runes d’una antiga capella, l’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu. Creien que si tenien la Mare de Déu en el punt més alt de la serra aquella dominaria tota la contrada i, així, tindrien major protecció i a les bruixes els resultaria més difícil fer les malifetes.
Tot i construir-se l’església, es conta que hi havia una bruixa que feia moltes i variades males passades, passant de la Mare de Déu i de les pregàries dels feligresos.
A la parròquia de la Guàrdia hi havia un capellà que sempre se les tenia amb la bruixa. El gran problema del capellà era que la bruixa, quan volia fer la malifeta, agafava la forma de gat; així passava totalment desapercebuda quan anava d’un lloc a l’altre, per la qual cosa al rector li era difícil de controlar-la. Però entre la majordoma i ell procuraven evitar al màxim les seves arts de bruixeria, sobretot pel que feia referència als infants, prevenient al màxim que no fossin bruixats. També la bruixa tenia molta facilitat a congriar tempestes , les quals tenien greus conseqüències tant per als camps de cultiu com per a la vida de persones i animals, així com l’art d’endimoniar persones i donar malalties a les criatures de menys de set anys. També s’ho passava mot bé donant ensurts als pagesos quan als capvespres, ja en plena foscor, plegaven de fangar, o bé quan estaven tranquil·lament al voltant del foc durant les vetllades d’hivern tot fent trapelleries entre el bestiar dins mateix de les corts.

LES BRUIXES DEL PEDRAFORCA

2008-12-20T05:19:00.001-08:00

En l'època en que les nostres contrades estaven dominades pels sarraïns, els habitants de la zona banyada pel riu Saldes, al peu de la serralada del Cadí, sortien de les seves coves i amagatalls i hostilitzaven sempre que podien l'enemic.
Una nit, aquests defensors de la fe i de la terra sentiren uns estranys sorolls: petjades, pedres remogudes, crits...
Quan va sortir el sol veieren esglaiats com sobre la muntanya que ara s'anomena Pedraforca s'aixecava una impressionant fortalesa, poblada per uns éssers estranys que s'aliaven amb els sarraïns i mataven a tir de sageta l'infeliç cristià que gosava transitar pel territori dominat pel castell encantat.
Els cristians indefensos davant les forces del mal, varen demanar ajut a Déu que, en escoltar els seus precs, va enviar a la terra Sant Miquel amb un estol d'àngels, i la nit del 31 de desembre de fa més de mil anys varen destruir el castell, fent que la muntanya on s'assentava prengués forma de forca. D'aquí el nom que se li dóna en l'actualitat: Pedraforca.S'explica per aquestes contrades que, des de llavors, la nit de Sant Silvestre, les bruixes es reuneixen al Pedraforca en record de l'existència del castell encantat.

JO NO M'HO ACABO DE CREURE......!!!

2008-12-03T05:12:00.000-08:00

ELS GENPETS

Tot i que sigui difícil de creure aquest 'animalet' no és un joguet. Els Genpets són mascotes modificades genèticament per que siguin de fàcil manteniment, hipoalergèniques i segures per als seus fills. O almenys això diu en el seu paquet. Venen en un estat d’hibernació, s’alimenten amb nutrients que proveeix l’empresa (BioGenica) a través d’uns tubs connectats al seu cos i hi ha diferents personalitats que la controlen a base de fàrmacs. Aquest producte insòlit sembla tret d’una pel·lícula.
Els seus fills jugaran amb la mascota i la gent de BioGenica juga a ser déu i a tocar les cadenes d’ADN per tenir un producte vendible y atractiu.

Vostè li’n compraria una al seu fill?

PREGUNTES MES FREQÜENTS:

Els Genpets són animals reals?

Sí, són mamífers vius i que respiren. BioGenica és una companyia de bioenginyeria que ha combinat i modificat l’ADN per crear Genpets. Els Genpets tenen sang, ossos, i músculs; sagnaran si vostè els talla i moren si són maltractats com qualsevol altre èsser viu. Els components electrònics estan solament als paquets i els connecten a una màquina que manté els signes vitals bàsics constants.

Perquè els Genpets s’empaqueten com els juguets?

Els Genpets estan dissenyats per ser venuts en els prestatges de qualsevol botiga. Aquesta és la raó per la qual s’empaqueten en plàstic.

Com es fan els Genpets?

El prototip i la cria original de Genpets va ser creat usant un procés anomenat 'microinjecció de Zigot' i creix desprès en granges assistides de laboratori. La microinjecció de Zigot és un mètode favorable per combinar ADN i per insertar certes proteïnes de diverses especies. Especialment va ser utilitzada al 1997 per empalmar ratolins amb meduses bioluminescents i s’ha utilitzat des de llavors per crear conills, porcs, peixos, i micos que brillen intensament

Com fan per que els Genpets visquin en els paquets?

Dins del paquet les mascotes estan en una mena d’hibernació químicament induïda que es controla per una proteïna nutrient que passa a través d’uns tubs instal·lats en los paquets. La hibernació assegura la comoditat del Genpets mentre esta a les estanteries d’una botiga. També hi ha forats de respiració que permeten que l’aire es filtri.

¿Els Genpets demostren emocions?

Sí, i és per això que tenen codificat diferents tipus de Genpets per color. Venen en set tipus diversos de personalitat (vermell=atlètic, taronja=aventurer, groc=divertit, verd=tranquil, blau=comunicatiu, violeta=imaginatiu) Cada tipus de personalitat demostra certes emociones característiques.

Poden parlar?

Aquests animalets tenen un nombre limitat de cordes vocals per conveniència dels pares. Tot i això, fan cert soroll.

Quina vida tenen els Genpets?

Venen en dos models bàsics de configuració: 1 i 3 anys.

MUY INTERESANTE

2008-11-28T02:12:00.000-08:00

"Edición en castellano. Tengo que cuidar a mi único seguidor!"

SABIAS QUE…..

Ser gemelo en Madagascar es uno de los peores de los castigos: allí creen que los gemelos traen mala suerte y obligan a los padres a deshacerse de uno de ellos cuando estos nacen. La situación es tan tirante, que el gobierno a iniciado una campaña para desvincular a los gemelos de esta "maldición".

A partir del 2020, la NASA tiene previsto instalar bases similares a las de la Antártida en la Luna y empezar a preparar la conquista de Marte.

A pesar que el peso de una nube depende mucho de su tamaño, de mediana pesan mil millones de quilos, el que serian dos-cientos mil elefantes africanos!

En Tanzania han adiestrado ratas para que encuentren minas anti-personas.
Como su peso es insignificante respecto al de un hombre, las minas no explotan sobre las ratas y pueden ser descubiertas fácilmente para estas.

En 1991 los psicólogos Coren y Halpern afirmaron que los zurdos viven una medina de 9 años menos que los diestros.

LA COMUNIDAD VIRTUAL

2008-11-27T12:45:00.000-08:00

ELS FONAMENTS DEL CINEMA

2008-11-27T06:36:00.000-08:00

EL ZOÒTROP

És un Zoòtrop, una joguina òptica inventada per William George Horner el 1834. A dins hi ha una seqüència d'imatges. Si es gira la roda ràpid i mires per dalt, els teus ulls no són capaços de percebre el moviment tant ràpid i no veus res més que una imatge borrossa. En canvi, si mires pels forats del costat, pots veure l'acció dels dibuixos en moviment. L'espai que hi ha entre forat i forat representa el temps que triga la nostra vista en percebre una imatge. En cinema això es trasllada a que cada forat és un fotograma, i entre fotograma i fotograma hi ha un espai.

Com ha canviat la fotografia!!!!!

Què ens diria Nicéfhore Niepce si aixeques el cap? Fa gairebé 200 anys aquest senyor va obtenir la primera fotografia amb el que s’anomena càmera obscura, i un suport sensibilitzat mitjançant una emulsió química de sals de plata. Niepce necessitava vuit hores d’exposició a plena llum del dia per a obtenir les seves imatges. Ara amb vuit hores podem fer milers i milers de fotografies!

Junt amb el zoòtrop, ens van ensenyar una càmera antiga, no recordo l’any, era una Busquets.

És increïble mirar per l’objectiu d’una càmera com aquesta, has de mirar almenys des de dos pams del visor,,,,, i la imatge es veu del rebés, com en un mirall. Em va fer gràcia que tenia dos visors, un per fer fotografies horitzontals i un altre per verticals.

"Osti tu quina relíquia,,, deia en Ferràn"

PARES I MARES DE LA FOTOGRAFIA

2008-11-25T11:33:00.000-08:00

DIANE ARBUS

Diane Arbus va néixer el 14 de Març de 1923 a Nova York. Era filla d’una rica familia jueva. Va assistir a l'escola jueva, el què va condicionar la seva educació.
Els anys 60 van ser els seus anys més productius. Començà a recórrer els barris més marginals de Nova York on seleccionava els personatges que fotografiaria: prostitutes, nans, gegants, malalts mentals,... En aquells anys, es va deixar influir per diversos amics, llibres, cinema i pintors en el seu afany investigador.
Al 1967 va arribar l'exposició 'New Sensations' que la va donar a conèixer al públic en general.

Diane Arbus reconeixia la seva adoració pel què la gent solia anomenar freaks o monstres. Segons les seves pròpies paraules, els adorava, no perquè els sentís com a persones properes o els considerés els seus amics, sinó perquè li feien sentir una barreja de vergonya, temor i sorpresa. Considerava que hi havia quelcom de meravellós en aquelles persones que ja han nascut traumatitzades.

Així, aquest tipus de personatges són els que van posar en algunes de les seves fotografies més cèlebres. En elles, les persones retratades miren directament a la càmera, deixant que el flash ilumini els seus defectes. La intenció de Arbus era precisament produir el seu propi sentiment de temor i vergonya en la gent que mirava les seves fotos. Fins i tot en les persones 'normals' buscava fotografiar el dolor.

MAN RAY

Emmanuel Radnitzky (Man Ray) va néixer a Filadèlfia el 27 d'agost del 1890 en una família de jueus russos immigrants.Tenia una formació bàsica d'arquitectura, mecànica i cal·ligrafia. Després de diverses experiències pictòriques l'any 1914, compra la seva primera càmera per fer fotos dels seus quadres i comença una aventura creativa intensa de sensibilitat surrealista i dadaista que condensa tot l'esperit avantguardista dels anys 20 i 30 del segle XX.Man Ray mor a París l'any 1976, dos anys després de l'exposició homenatge que li van dedicar al New York Cultural Center, com a gran inventor, pintor i poeta.

CHEMA MADOZ

Chema Madoz, Madrid,1958Chema Madoz ha centrat el seu treball en la fotografia d’objectes als que modifica o accentua alguna qualitat convertint les obres en autèntics poemes visuals. Madoz es considera un escultor d’objectes que treballa des del punt de vista d’un fotògraf i utilitza la fotografia com a registre de la memòria.Potser l’atractiu de l’obra de Madoz sigui a la vegada la seva major dificultat: aconseguir imatges tan poderoses a partir d’objectes quotidians que, sotmesos a diverses transformacions, produeixen un efecte sorprenent.

MANSIÓ "2a part", L'ESGLESIA

2008-11-01T07:30:00.000-07:00

En la meva primera visita se'm va fer tart i també se'm va posar a ploure, pertant va requerir una segona visita.

La meva sorpresa va ser que, unatre cop, se'm va posar a ploure,,,,,! Però ja que era allà, vaig decidir no avandonar la meva expedició i seguir endevant malgrat les inclemencies.

Evidentment vaig sortirne xopa, ja que els voltants estan invadits per un vegetació alta i frondosa.

Al costat de la gran torre, hi han unes escales enmig del que havia estat algun dia un jardí. Si no t'hi fixes bé, poden passar desaparcebudes,, ja que en mig de tanta vegetació gairebé no es veuen.

Baixan per les escales hi ha dues sales,, sembla que el seu dia, fossin una bodega, i un espai per guardar carbó! Potser,,,

Les escales condueixen a un petit poblet de quatre cases i una esglesia.

L'estat és bastant mes degradat que la torre,, el que mes bé es conserva és l'esglesia, ancara que es trova bastant deteriorada. M'han dit que és Santa Consol.

A l'esglesia ancara hi resten un parell de bancs de missa. He sentit dir que fa poc ancara hi quedaven els sants; pero clar,, algú que no tenia res millor a fer se'ls va endur....

La part del darrere esta totalment derruida, però la sala principal es conserva força bé.

Al sostre es conserven algunes pintures:

Ampliat:

LA QUAR & ST ANDREU DE SAGÀS. FOTOGRAFIES

2008-10-24T05:31:00.000-07:00

LA QUAR

SANT ANDREU DE SAGÀS

TORRE DEL COMPTE DE FÍGOLS.

2008-10-18T11:04:00.000-07:00

Sempre que passava en cotxe per la carretera de Cercs, em fixava en la gran mansió abandonada que hi ha prop de la tèrmica.Aquests llocs sempre m’han fascinat, llocs on sembla que les parets parlin, on quan hi entres per primera vegada és com si formessis part d’una gran producció cinematogràfica de terror. Són llocs on no hi ha vida, però sempre tens aquella sensació de que no estàs sol. Potser per que n’hi ha agut molta de vida abans. O potser perque realment algú t’està observant, qui sap.
Vaig decidir anar-hi per que m’he comprat una càmera, una Nikon D40, i tenia ganes d’estrenar-la en algun lloc especial i excepcional; algun lloc que em concedís fer unes bones fotos. Com q era entre setmana i tothom treballava, vaig anar-hi sola. Fet poc prudent per part meva, si m’agues passat alguna cosa…. encara ara em buscarien. Tampoc vaig informar a ningú d’on anava.
Vaig decidir anar-hi pq m’he comprat una càmara, una Nikon D40, i teni ganes d’estrenarla en algun lloc especial i exepcional; algún lloc que em concedís fer unes bones fotos. Com q era entre setmana i tothom treballava, vaig anar-hi sola. Fet poc prudent per part meva, si m’agues passat alguna cosa…. ancara ara em buscarien. Tampoc vaig informar a ningú d’on anava.

L’estat de la mansió és bastant degradant, hi ha terres enfonsats, i com no, pintades per tot arreu, sempre hi ha gent que te comportaments absurds, com deixar la seva firma o escrits, destrossar portes i trencar vidres de finestres….La casa te 3 plantes, jo n+ vaig explorar la planta baixa i la primera, perquè per accedir a la resta havia de passar amb equilibri per damunt de dos taulons q travessaven un terra enfonsat. Ja q anava sola, aquí sí q va sortir la Maria prudent!

La porta principal i totes les finestres de la planta baixa estan tapiades, però per la part del darrera hi ha una porta oberta de bat a bat. La primera impressió al travessar aquella porta va ser xocant. Una suau brisa glaçada em va acariciar la cara, sorgia de l’interior, i es dirigia a fora amb força. Em va fer pensar amb “El sexto sentido” on deien que quan hi han esperits rondant a prop, es pot palpar un aire fred a l’ambient.

Em vaig deixar a casa el frontal, cosa que va agreujar la meva sensació de tenebrositat.He de ser sincera i dir que al principi estava força cagada!!! Poc a poc la por es va anar dissipant, però mai va desaparèixer del tot. Semblava que en qualsevol moment podia parèixer un nen amb un antic tricicle amb cara de circumstància. O potser una porta que misteriosament s’obre, sorolls estranys,,,, mil coses se’m van passar pel cap.

Tinc moltes ganes de tornar-hi, això si, acompanyada. I poder explorar tot el que no vaig poder. Molt a prop també hi ha una església abandonada. I diuen que una mena de bodega com una cova. Bé espero aviat poder-vos ensenyar les fotos!!!

Finalment, sols em queda recomanar l’experiència a totes aquelles persones que tinguin inquietuds per tot el que fa referència a llocs misteriosos i oblidats.

INFORMACIÓ D'INTERES

2008-10-18T06:23:00.000-07:00

La torre del comte de Fígols

La torre del comte de Fígols, de Cercs, podria tornar a recuperar l'esplendor monumental i arquitectònica que havia tingut anys enrere, si finalment surt un comprador que vulgui adquirir l'edifici, que està en venda per un preu aproximat de 750.000 euros (uns 125 milions de pessetes), que l'actual propietari, l'empresari guardiolenc Adolf Valldeperes, està disposat a negociar. Aquesta torre, llegat de la indústria minera a l'alt Berguedà, que va fer construir a principi del segle passat (es calcula que pels volts del 1904) José Enrique de Olano, comte de Fígols i fundador de Carbons de Berga, ha estat dècades en desús, i l'actual estat de deteriorament en fa imprescindible una restauració a fons, especialment de l'interior.L'accés a la finca és fàcil i ràpid perquè és pràcticament a tocar de la C-16, tot i que s'hi ha d'arribar pel trencall que va cap a Fígols. Però les edificacions estan malmeses, i l'abandonament de tot aquest conjunt monumental implica una inversió considerable en la seva restauració, especialment pel que fa a la torre i el seu entorn, que pràcticament ocupa una hectàrea de superfície. Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos superiors, amb una torre quadrada que dóna cabuda a les escales. L'exterior, fet de pedra i maó, conserva l'estructura intacta, tot i les desincrustacions pròpies del pas del temps i l'absència de cap tipus d'intervenció durant anys per a la seva conservació. Les nombroses finestres i portals que permetien la claror natural a tot l'interior també han desaparegut i han quedat obertures amb les restes de vidres incrustats. Un estudi detallat que va realitzar recentment l'Arxiu Comarcal del Berguedà descriu aquest edifici com una torre quadrada i amb un predomini de línies rectes amb l'excepció dels balcons i les tribunes que hi ha a la façana meridional, que sobresurten del cos de l'edifici en forma de plantes semicirculars sota una cúpula, i que feien de terrassa de les habitacions (la del comte, a la primera planta).L'espai interior és el més delicat, i el que està en pitjor estat de conservació. Els sostres estan sostinguts per bigues de fusta, que en determinats casos la humitat i el pas del temps han fet caure, així com algunes de les peces de maó situades en forma d'arc entre biga i biga. Un dels accessos que hi havia a la planta baixa des de tres de les quatre façanes de l'edifici està tapiat, però la resta es conserven. A dins, es manté l'espai d'un gran saló presidit per una llar de foc, així com diverses estances de serveis, un altre saló annex, i un passadís que donava accés directe al jardí. L'escala que condueix a la primera planta no té barana, però conserva tots els graons, alguns dels quals escantonats. Al primer pis, hi ha un gran saló sense sostre que el separi de la segona planta, sinó que es completa amb una gran llanterna amb finestrals, ara tapiats, que deixaven entrar la llum. Les estances, tant d'aquesta planta com de la segona sales diverses i habitacions amb banys privats, conserven una part de l'estructura, amb envans en runes, inclosa alguna banyera.

JORDI ESCUDÉ / CERCS

LA TORRE IMMORTALITZADA

2008-10-17T15:47:00.000-07:00